DES D'UN PAS ENRERE

Després de quasi una setmana tinc un moment per escriure. Tots aquests dies els esdeveniments han arribat seguits. Aniversari, comiats, visites i més comiats. També preparació i arribades. Maletes i cafès a l’aeroport.

Sopar sorpresa per celebrar els meus 22 anys. Festes improvisades davant de la catedral que m’ha captivat i estones de ball que han fet d’aquesta setmana una recta final perfecte. També un parell de visites que fan que valoris més els amics de sempre.  I després de tot això: a casa.

ENS VEIEM AL GENER MILÀ.

Bones Festes!

Sembla que això va de fires, i és que aquests dies Milà concentra tres dels mercats i exposicions més importants de l’any. Una d’elles és la fira de Nadal al voltant del Duomo de la qual ja vaig parlar-ne fa uns dies. Aquesta però, no té res a veure amb la Fiera dell’ artegianato.

Del 30 de novembre al 8 de desembre al recinte ferial de Rho Fiera es reuneixen una cinquantena de països i converteixen una part de la ciutat en un mini mapa mundial. Dins, de tot. Des d’aliments fins a artesania. I d’aliments precisament us vull parlar perquè fer una volta per la fira es converteix en un tastet internacional. Carn argentina, dolços francesos, embotit espanyol, espècies índies... Les olors van canviant a mesura que vas voltant per totes les instal·lacions. Ah, i si tens gana, també pots provar molts dels productes i hauràs de fer un esforç per no comprar-los tots.

També hi predominen les sedes, les pedres naturals i els metalls més selectes. També vestits, mocadors, instruments i passarel·les, on nous creadors mostren les seves col·leccions.

I per si no n’hi ha prou, dins d’aquesta gran pluralitat una mica d’Itàlia. Hi ha un pavelló dedicat al país on són presents totes les regions. Aquí és on es pot conèixer millor cada petita part i tastar també els seus menjars típics com el cannoli sicilià o els torrons de la toscana.

És una bona manera de fer la volta el món sense sortir d’aquesta ciutat que tant em segueix agradant.

Ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules, però aquí a Itàlia una imatge val més que tots els discursos, les excuses i les sensacions del món. 

Bé, de fet són imatges especials. Gestos, còdics, un seguit d'articulacions que formen una simbologia que m'ha encuriosit des que sóc aquí. I l'altre dia, durant el cap de setmana que vaig passar a Torino vaig aconseguir, per fi, unes classes avançades entre copa i copa de vi Sicilià. 

De fet, per a mi aquesta manera d'expressar-se no em resulta gaire difícil, perquè jo ja sóc de moure molt les mans i articular tots els músculs de la cara, però aquests que us mostro a continuació són una mica diferents del que faig habitualment a Barcelona. M'acosto una mica més a les tradicions, per si un dia estic menjant i no puc parlar, o per si després d'una nit de festa no puc articular paraula. Vaja, per si de cas va bé saber-ho! 

El fred ha arribat per quedar-se i l'ambient de Nadal ja ha inundat la ciutat i també casa nostra. 

Al centre, entre el Duomo i les Galerias Vittorio Emanuele un arbre gegant dóna la benvinguda als milers de turistes que durant tot el cap de setmana passegen per la ciutat. I per ells també una fira de Nadal, un seguit de paradetes que fan la volta a la catedral, com una santa Llúcia italiana amb productes ben diversos, on les olors i els colors et criden sense que puguis resistir-te gaire estona. 

I això de les fires acaba de començar!

Fira de Nadal, Desembre 2013

Plaça Duomo, Milà