"Estimem el Nadal perquè ens retorna a la infantesa, de la mateixa manera que ho fa un determinat paisatge, aquella olor o una melodia." Això escrivia Sílvia Soler en un article al diari Ara. I m'ha fet pensar.
Fa dies que les coses m'oloren. Així escrit no té gaire sentit, pensareu que no m'he pres la pastilla que toca. Però no!
El que vull dir és que fa uns mesos que he començat a relacionar coses, moments i accions amb olors molt diferents. Serà que aquesta nova etapa laboral em comença a afectar. Tinc molta sensibilitat.
També em passa amb els colors. Per exemple, per mi dilluns és groc, i amb el groc relaciono els cítrics i les flors de llessamí. I dimarts blau, un blau de mar, de frescor, de roba neta. Dimecres és de color taronja, però fa olor de canyella i a pastís acabat de fer. Els dijous són verds de flors de camp, bosc, gespa tallada. I els divendres vermells, de perfum alegre i festiu. Els dissabtes els veig blancs, no sé ben bé el perquè i els diumenges grisos amb olors neutres per acabar la setmana.
I és que al final, crec que les olors són més importants del que m'havia plantejat mai. Et defineixen, i ens defineixen a tots, perquè els perfums queden gravats a la memòria i ens fan recordar. I recordar ve del llatí re-cordis: tornar a passar pel cor.
I a vosaltres, a què us recorden?
Estava a punt d'escriure un text trist, d'aquests de tornada a la rutina, parlant de com l'estiu ha passat sense avisar-me i que a vegades em sento condicionada i frustrada per no poder fer tot el que em proposo, però després d'un cafè i un croissant les coses es veuen diferent. I amb calma penso que tinc sort de poder ser, estar i sentir això que escric. I que al final hi ha bons moments que queden emmascarats però també puntes de llum que il·luminen molt més que un sol de primavera.
Tot depèn de com t'ho miris.
I com llegia en un article: "Que un problema sigui més gran o no sigui problema o fins i tot sigui una oportunitat de millora depèn, en gran part, de l'actitud amb què ens el mirem."
Així que obro el calendari i no miro més enllà. Només setembre, ja va bé per començar!
Són festes i aquests dies pensava en el meu regal.
Pensava en el paquet embolicat, il·luminat per un somriure dels teus.
I després he reflexionat. I he
vist que per mi, tu ets el meu millor regal. Però no només de Sant o de Nadal. Ets el meu
regal de primers de gener, de maig i setembre. Del 3 d’octubre i del 12 de
desembre. Ets el meu regal cada dia de l’any.
Ets confiança. Ets estima, ets
diversió. Ets present i també futur.
Ets tu. I tu amb mi, som un
nosaltres.
Gràcies,
Per tenir la paraula perfecta que fa canviar-me la
cara quan estic enfadada.
Per saber escoltar.
Per ser-hi i no marxar mai.
Pel suport que m’has donat.
Per les il·lusions compartides i per tot el que ens
queda per viure.
Hi ha etapes que acaben però mai es tanquen. I rebroten cada 5 mesos i mig, o 4 en el millor dels casos. I els records i les anècdotes surten del forat on estaven amagades.
I és que les amistats, si són de les bones, duren per sempre. I creixen i maduren. I es transformen.
I arriba el dia en què et trobes, i primer és un hola quant de temps i després un no ha canviat res. I fas el dinar però allargues la tarda. I marxes amb un somriure i veus un whatsapp, amb allò que tu també pensaves. I rius i penses que hi ha etapes que acaben però mai es tanquen.
Canelis.
L’any va començar amb un canvi laboral important, amb una nova oportunitat de ser jo mateixa i de poder projectar la força i la passió en una feina que m’agrada i en la qual em sento valorada.
I després, així quan menys ens ho esperàvem va arribar el que buscàvem. Un lloc on estar, on ser, on viure. UN NOSALTRES. UN A CASA NOSTRA.
Però sembla que les coses bones mai arriben soles i un altre cop l’hospital va ocupar alguns dels meus dies. Però ara, veient en perspectiva aquests mesos, veig que com més positiva sóc, millors coses em passen. I que hi ha coses, que si no es fan avui, es fan demà, i que si no les puc fer jo, les farà algú altre. Perquè no es pot arribar a tot, però tampoc fa falta.
És una etapa de canvis, planificant o improvisant altres vegades. I és una etapa de diumenges de calma i dilluns de moltes ganes. De divendres cansats però d’aperitius els dissabtes.
Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors
Temps de canvis - Beth