Fa dies que les coses m'oloren. Així escrit no té gaire sentit, pensareu que no m'he pres la pastilla que toca. Però no!
El que vull dir és que fa uns mesos que he començat a relacionar coses, moments i accions amb olors molt diferents. Serà que aquesta nova etapa laboral em comença a afectar. Tinc molta sensibilitat.
També em passa amb els colors. Per exemple, per mi dilluns és groc, i amb el groc relaciono els cítrics i les flors de llessamí. I dimarts blau, un blau de mar, de frescor, de roba neta. Dimecres és de color taronja, però fa olor de canyella i a pastís acabat de fer. Els dijous són verds de flors de camp, bosc, gespa tallada. I els divendres vermells, de perfum alegre i festiu. Els dissabtes els veig blancs, no sé ben bé el perquè i els diumenges grisos amb olors neutres per acabar la setmana.
I és que al final, crec que les olors són més importants del que m'havia plantejat mai. Et defineixen, i ens defineixen a tots, perquè els perfums queden gravats a la memòria i ens fan recordar. I recordar ve del llatí re-cordis: tornar a passar pel cor.
I a vosaltres, a què us recorden?