Tot està per fer, i tot és possible
Fa dies que volia explicar el que m'ha passat aquests mesos. Crec que serà interessant conèixer la malaltia que m'acompanya i explicar en què consisteix i quins simptomes pot ocasionar. Això sí, sempre des del positivisme, des de les ganes d'estar bé i conviure amb la colitis ulcerosa.
La colitis és una malaltia inflamatòria intestinal. No hi ha una cura coneguda però hi ha molts tractaments per controlar la inflamació. Hi ha persones que poden estar anys sense tenir símptomes i d'altres que poden patir brots o "atacs" més sovint. Molts experts la relacionen directament amb els nervis i el conegut "estrés". Això fa que l'intestí i part del recte s'inflamin i es puguin originar úlceres que fan que el pacient tingui dolors abdominals, urgències i sagnat.
I aquí és quan arriba el problema...
Vaig patir un brot fa uns anys, i aquesta vegada va arribar més de cop i sense esperar-lo. Així doncs vaig necessitar tractament hospitalari i a partir d'aquí molts de vosaltres ja sabeu què va passar...
Els dies a l'hospital són complicats. Arribes amb un diagnòstic clar però els metges volen descartar infeccions i altres complicacions, és per això que les proves són constans. Vaig estar ingressada dues vegades perquè en la primera ocasió el tractament no va fer l'efecte desitjat.
En el segon intent, vam tenir més sort i després de 12 dies sortia més recuperada però amb una maleta plena de medicaments. Ara la recuperació és lenta, perquè el procés també va lent, però vaig millorant i estic esperançada per tornar a trobar-me bé del tot!
Aquests dies he coincidit amb molta gent que em pregunta que com em trobo, i altres que comenten "ostres, si fas molt bona cara!" i jo agraïda penso en el fons que no és la cara la que tinc afectada! I això ho escric amb un somriure als llavis perquè estic molt contenta de tot l'apreci que he rebut i de la preocupació que he notat en tots els comentaris i les visites que m'han acompanyat aquests dies.
És per això que avui vull aprofitar per donar-vos a tots les gràcies. Han estat uns mesos de canvis però com ja escrivia fa un any en aquest mateix blog:"en tots els canvis hi ha coses que no canvien". I per sort a qui més necessitava no ha canviat, de fet, s'ha multiplicat la dedicació i l'amor que desprenen i m'han ajudat d'una manera impressionant. Per això repeteixo: GRÀCIES!
