DES D'UN PAS ENRERE: 2017

Fa dies que hi dono voltes. Injustícia? Mala sort?

En tot cas, un desencert. La vida torna a colpejar el món del periodisme amb una nova absència.

I és una absència que sento molt per l'admiració que li tenia a Carles Capdevila, per com deia les coses, com escrivia i com comunicava tot allò que pensava. I precisament, en el seu últim article ho va tornar a fer. Parlava d'allò quotidià d'una manera especial i et feia pensar molt... parlava de l'humor i de ser positius, de nosaltres mateixos, i de valorar-nos del tot. Ho explicava així:

"Quan parlo en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments."

Ser positiu. Això és el que em proposo fer. I ell, amb els seus articles, aconseguia fer-me reflexionar, però sempre des d'una vessant alegre, amb ganes de superar-me, d'escriure... perquè m'inspirava. Igual que ho feia la Tatiana Sisquella a qui trobo a faltar pels seus articles frescos i sincers. I crec que en Carles Capdevila també transmetia això que tant m'agrada llegir.

"Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes."

Bon viatge.

No comentarios

Avui Ed Sheeran m'ha inspirat. Primer amb el ritme de "Shape of you" però després amb el que jo considero l'autèntica essència d'aquest cantant: sensibilitat amb cançons com "perfect". Em transmet pau, tranquil·litat, autoestima i ganes de poder arribar a fer moltes coses.

I aquestes ganes, tot i que encara no estic al 100%, les començo a sentir i les intento aprofitar. Vull saber més, conèixer i nodrir-me de tot allò que em pot fer més feliç, més sabia, més original, més artista, més del que sigui, però sempre MÉS!

Per això, últimament estic deixant anar la imaginació i la creativitat. I aquest cap de setmana ho vaig tornar a fer amb un taller d'assessoria d'imatge. Volia conèixer les tècniques per treure'm més partit ara que per la medicació el físic no és el que era, i la cara, com molts haureu vist, tampoc. Tot això no em genera un complex irreversible, però m'agrada saber quins colors afavoreixen més, o quins patrons de roba i combinacions poden fer-me sentir més còmode i segura. Suposo que tot ajuda per tirar endavant i arribar al 100% desitjat!

Fa temps que seguia una empresa que es diu Emquedabé i vaig decidir-me a passar un dissabte diferent. Color, estil, tendències i trucs senzills per fer més especial un conjunt i dotar-lo de sentit. També, una nova oportunitat laboral per moltes persones, ja que l'assessoria d'imatge i personal shopper tal com ens van comentar, és un dels sectors que va creixent a poc a poc en els últims anys.

A través de l'anàlisi estacional vaig descobrir que els colors càlids, amb tons clars i brillants em queden bé a la cara pel meu color de cabell i pigmentació. També, i després de passar pel metre, entenguem això com el procés de mesura del cos, vaig veure que al tenir les cames prou llargues puc jugar amb els pantalons, fent alguna volta, jugant amb la cintura... però he de posar atenció en la zona de les espatlles no potenciar-los en accés, ja que tinc una figura de triangle. És a dir, que sóc més ample d'espatlles que de cintura.

Introducció al color, amb Sílvia Masip

Alguns trucs per doblegar les mànigues de la camisa

Així doncs, amb totes aquestes informacions ja he començat a treballar per preparar l'estiu... I també el que he preparat és l'armari, perquè tal com ens va comentar la Marta Escoda, la docent del curs, la imatge parla, i veure un armari en ordre ens pot donar més idees, tenir més ganes i aconseguir l'estil que realment volem transmetre.

I és que com sempre dic, en els petits detalls està la diferència!

Va ser una molt bona experiència!

No comentarios

Tot està per fer, i tot és possible

Fa dies que volia explicar el que m'ha passat aquests mesos. Crec que serà interessant conèixer la malaltia que m'acompanya i explicar en què consisteix i quins simptomes pot ocasionar. Això sí, sempre des del positivisme, des de les ganes d'estar bé i conviure amb la colitis ulcerosa.

La colitis és una malaltia inflamatòria intestinal. No hi ha una cura coneguda però hi ha molts tractaments per controlar la inflamació. Hi ha persones que poden estar anys sense tenir símptomes i d'altres que poden patir brots o "atacs" més sovint. Molts experts la relacionen directament amb els nervis i el conegut "estrés". Això fa que l'intestí i part del recte s'inflamin i es puguin originar úlceres que fan que el pacient tingui dolors abdominals, urgències i sagnat.

I aquí és quan arriba el problema...

Vaig patir un brot fa uns anys, i aquesta vegada va arribar més de cop i sense esperar-lo. Així doncs vaig necessitar tractament hospitalari i a partir d'aquí molts de vosaltres ja sabeu què va passar...

Els dies a l'hospital són complicats. Arribes amb un diagnòstic clar però els metges volen descartar infeccions i altres complicacions, és per això que les proves són constans. Vaig estar ingressada dues vegades perquè en la primera ocasió el tractament no va fer l'efecte desitjat.

En el segon intent, vam tenir més sort i després de 12 dies sortia més recuperada però amb una maleta plena de medicaments. Ara la recuperació és lenta, perquè el procés també va lent, però vaig millorant i estic esperançada per tornar a trobar-me bé del tot!

Aquests dies he coincidit amb molta gent que em pregunta que com em trobo, i altres que comenten "ostres, si fas molt bona cara!" i jo agraïda penso en el fons que no és la cara la que tinc afectada! I això ho escric amb un somriure als llavis perquè estic molt contenta de tot l'apreci que he rebut i de la preocupació que he notat en tots els comentaris i les visites que m'han acompanyat aquests dies.

És per això que avui vull aprofitar per donar-vos a tots les gràcies. Han estat uns mesos de canvis però com ja escrivia fa un any en aquest mateix blog:"en tots els canvis hi ha coses que no canvien". I per sort a qui més necessitava no ha canviat, de fet, s'ha multiplicat la dedicació i l'amor que desprenen i m'han ajudat d'una manera impressionant. Per això repeteixo: GRÀCIES!

No comentarios

DES D'UN PAS ENRERE

About me

Blog Archive

Translate

LA MEVA LLISTA DE BLOCS

VISITES