DES D'UN PAS ENRERE

Avui, aquesta dita s'ha convertit en un petit lema. L’he intentat interioritzar durant tot el dia, després de veure que plovia i d’arribar cinquanta minuts tard a la feina.

A la tarda, ha començat a fer una mica d’efecte. Fins i tot ha sortit el sol i he deixat les botes d’aigua. Després, he recuperat un petit projecte que tenia pendent per fer un DIY i oblidar-me del mal temps. És fàcil, original i bastant econòmic.




Us animeu a personalitzar les típiques espardenyes i donar-hi un toc diferent?
Jo ja en tinc pensades unes per regalar... :)

Si voleu veure alguns clauers podeu visitar la pàgina de Facebook: De tot cor.

Escucho Patrick Watson después de cena con amigos. Y no hablo de la lista de Spotify sino de una reunión improvisada. Donde hablamos de todo y de nada, y de la vida también. Y del amor. Y del pasado.

- Me pica la lengua, se queja una.
- Un poco de cava, no tengo ginebra, dice el otro.

Y la primera confidencia asoma su presencia. Y entre risas y novedades pasamos la noche del jueves antes de pensar en el mañana. Así da gusto ir terminando la semana.