Aquesta cançó ha estat la banda sonora dels dos dies que he passat amb nens i nenes d'infantil. Ara que ja sóc a casa, que tinc els peus recuperats de les caminades buscant la fada Piula, que tinc les mans buides de flors i els dits nets de sorra, l’he escoltada i me n'he recordat de tot.

De les cares d’emoció esperant poder tocar l’aneguet o el pollet acabat de néixer. De les ganyotes de fàstic després de munyir la vaca Paca, o de la força que sentia a les mans i als braços quan de nit, amb les llanternes carregades, anàvem a buscar els conills de paper perduts pel bosc.

Hi ha moments que no s’obliden i feines que no semblen feines. Ara sí que comença la setmana.