Fa dies un amic
em deixava un poema a un comentari al blog amb uns versos maquíssims que m’agradaria
compartir amb tothom que llegeix aquestes línies.
Aquests dies, a
casa, veig com el meu germà comença a decidir quin camí triar, a què es vol
dedicar, on vol invertir el temps i la il·lusió els propers anys. I penso que
és un moment clau. És hora de lluitar pel seu futur, perquè la feina, encara
que no ens agradi, ocupa bona part del nostre dia a dia. I per això, sentir-se
a gust i que t’agradi la teva professió és important, molt important.
Espero que us
inspirin aquests versos. Bon cap de setmana!
Elogi de viure
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament
del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
JOAN MARAGALL