Amb la tecnologia de Blogger.

DES D'UN PAS ENRERE

Encara penso en aquell últim petó que et vaig fer. Amb el somriure que tenies als llavis tot i estar molt cansada i tenir poques forces. Encara penso en tu molt sovint, però sobretot amb el que ens has deixat aquí per cuidar. Avui et parlo de la persona tendre que es fa més forta i decidida cada dia que passa. L'amiga incondicional que no deixerem mai.

I avui t'escric a tu, i així t'explico el que vam preparar per al seu aniversari perquè sabíem que era un dia especial i a la vegada una mica diferent. Per això la volíem sorprendre...

I quatre dies abans va seguir un joc de pistes que algú anònim li va proposar a través d'una carta que anava acompanyada d'un petit detall cada dia.

 



Va ser difícil triar què portar-li en cada ocasió, però després, al veure com d'intrigada estava per saber qui era la persona que li donava un regal cada dia, ja vaig veure que el més important no era el regal, sinó el joc en si, les ganes i la felicitat que això li generava. I va ser una aventura fantàstica!

Sobretot ho va ser quan vaig deixar l'últim paquet a la porta de casa vostra: una muffin amb una espelma encesa a punt per bufar pels seus 24 anys. I va arribar el moment de tocar el timbre i marxar.

"Clinc-clonc". Vaig baixar ràpid escales avall, però vaig escoltar la porta que s'obria massa ràpid i una veu que deia: "Eh, jo vaig a veure qui és". I amagada al pis de sota, vaig haver de decidir l'estratègia final. A corre cuita escales avall!!

Jo pensava que m'havia salvat però dies després vaig descobrir que el meu cabell em va jugar una mala passada.. .Tot i això, encara que sabés que entre tots havíem preparat aquesta sorpresa, faltava una cosa més que no s'imaginava.

LA FESTA!

  


Diumenge vam passar una gran estona tots junts per celebrar el seu aniversari. I va ballar salsa i tot!
Pots estar tranquila perquè això només és un exemple del que podem fer per ella, i per tu. Això només acaba de començar!

Et trobem a faltar.
Ara descansa i gaudeix amb nosaltres.

Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Torno a escriure al blog amb ganes d'explicar-vos una bona experiència que també serveix per mostrar-vos un lloc nou i per acompanyar aquesta tarda de diumenge amb una cançó que m'agrada molt.

I és que ahir dissabte, a mitja tarda, vam gaudir d'un concert molt íntim a la masia de Can Boquet, un indret que no havia visitat mai i del qual he quedat enamorada. Aquest concert es va organitzar per part de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt i del celler Bouquet d'Alella dins de les jornades DO d'Alella.

Els protagonistes: Ferran Savall i Judit Neddermann.


La tarda es va presentar complicada, la pluja va fer acte de presència i el concert va canviar d'ubicació. S'havia d'organitzar fora de la masia, a un gran mirador on podem veure part del Maresme, però era arriscat i finalment ho vam preparar tot dins d'una ermita que hi ha a la finca, l'ermita de Sant Salvador, per poder gaudir més tranquil·lament del concert.




Mirador de la masia de Can Boquet

I com en moltes ocasions, falta que ho preparis tot a un lloc, perquè el temps aguanti i no caigui ni una gota... Però vaja, l'ambient va ser fantàstic, i l'ermita va resultar un escenari encantador i molt íntim per aquest concert tan especial. I a més, a mig concert el celler Bouquet d'Alella oferia un tast de vins a l'exterior.



Ermita de Sant Salvador

En aquest acte jo hi vaig participar d'una manera especial, vaig preparar la decoració, segons la temàtica. Vaig aprofitar materials de casa i fruita fresca, així com espelmes, que van servir per il·luminar la part interior de l'ermita.


  


Així doncs, una ocasió única per gaudir d'un entorn proper amb molt bona música.
Una de les cançons que van sonar és aquesta: El fugitiu, un poema de Miquel Martí i Pol musicat per Judit Neddermann i Ignasi Cussó.

Què us sembla?




Bon diumenge i fins la propera!

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios


Les vacances es van acabant. Arriba un canvi de ritme, de temperatura. I és que el fred ja entra per la finestra a mitja tarda i busco la manta que reposa dalt del sofà. Les nits comencen abans i de bon matí el despertador m'avisa ben d'hora.

Per sort, encara em queden els records d'un estiu curt, però amb moments fantàstics que intento resumir amb algunes fotografies. Tot i això, arriba una nova etapa, amb dies que poden ser igual o millors. Amb molts projectes i llocs per visitar. Amb molts sopars per compartir i nits per recordar.

Les vacances es van acabant però comença una nova etapa que també s'ha d'aprofitar.


"Cuando todos los días resultan iguales es porque el hombre ha dejado de percibir las cosas buenas que surgen en su vida cada vez que el sol cruza el cielo."

Paulo Cohelo


No deixem de veure les coses bones del dia a dia i de viure-les al màxim!




Bolvir de Cerdanya



Bolvir de Cerdanya

Menorca

Begur

Pla d'Aiats


Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Es fa estrany quan et diuen que ja no hi és. Que ha marxat, que no ha pogut superar-ho. Es fa molt dur quan veus el que ha deixat. Els que l’estimen i la trobaran a faltar. Es molt injust quan la vida juga amb nosaltres d’aquesta manera i deixa fora de joc a persones que encara tenien energia per continuar marcant gols a la vida.

Es fa estrany, és molt injust i em posa trista. I malauradament això passa massa vegades.

I amb llavis freds,
encara sembla dir-nos no ploreu pas ma mort.
Per què en tan curt viatge despedir-nos
si jo us espero a port?

J. Verdaguer

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Ara que estic tocant amb els dits aquests dies de desconnexió, tinc molt clar els meus imprescindibles. Tinc ganes de viure més intensament, perquè a vegades ens oblidem que estem aquí per gaudir de cada moment, i ens obsessionem amb mil problemes. Tinc ganes de seure a la platja i no haver de preocupar-me per quina hora és, quina reunió tinc a la nit, o quins paquets hauré d'enviar demà. Vull caminar per les muntanyes i visitar llocs on no he estat mai. Veure vaques i bales de palla, també.

Vull llevar-me sense que soni el despertador, amb aquella sensació de tranquil·litat que després augmento amb un bon esmorzar, d'aquells de diumenge encara que sigui un dimarts, o un dimecres o potser un dijous. Vull tenir una mica de fred a la nit i tapar-me amb un llençol fi. Vull sentir que no estic sola i tocar-te a mitjanit.


                                                                                                                                     Pinterest


Vull preparar la bossa per anar a la platja, aquella que em vaig comprar i encara no he decorat. Vull col·locar la tovallola a un lloc estratègic per agafar el color que sembla que mai he tingut.

Vull dinar lleuger o no dinar fins tard, i que el berenar sigui el sopar i el sopar quasi l'esmorzar.
Que les hores no marquin el temps.


 
                                                                                                                                         Pinterest


Ara que estic tocant amb els dits aquests dies de desconnexió... tinc ganes que arribin les vacances i de gaudir-les al màxim!


                                                                                                                                        Pinterest

Bon estiu!

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Aquests dies hi ha un tema que es repeteix constantment: les vacances.

I sembla que quan tens un objectiu proper, els dies s'allarguin i les hores es multipliquin. Crec que fins i tot els segons comencen a jugar-me males passades. I és que ha arribat el moment de parar, de descansar, d'intentar millorar i fer un STOP. De dormir una mica més al matí, de respirar aquest aire fred de la Cerdanya o tocar la sorra i l'aigua de les platges de la Costa Brava. I per acabar, passar-ho bé amb aquelles persones que mai fallen, que et recorden que per molt gran que et facis pots tornar a ser una nena recordant mil anècdotes o fent alguna tonteria. Menorca també m'espera.

Ara només em queda somiar una setmana més amb allò que els italians defensen a vida o mort,  Il dolce far niente.

Bones vacances!

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Entre llençols he pensat en tu altra vegada. Igual que ahir abans d'anar a dormir. I d'abans-d'ahir al matí. També dimarts a la tarda i dilluns a mig matí. I és que quan penso amb tu em surt aquell somriure per sota el nas que no voldria esborrar mai, tímid però sincer, que em fa recordar la sort que tinc cada matí, o abans d'anar a dormir, o abans-d'ahir i dimarts a la tarda i també dilluns al matí.

 Gràcies,

- Per tenir la paraula perfecta que fa canviar-me la cara quan estic enfadada.
- Per saber escoltar i seguir escoltant, perquè ja sabem que parlo molt i a vegades massa.
- Per ser-hi i no marxar mai.
- Per fer d'un dia normal un dia una mica més especial.

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Sempre començava dient que feia molts dies que no havia escrit, que la feina, i la vida feien que el temps em passés molt ràpid i que no tenia temps de parar un moment i reflexionar.

I és que no tinc cap mena d'excusa, perquè fa massa que no puc, no em surt o potser no ho necessito.
He conegut persones fantàstiques, tinc feina nova i he viatjat una mica. I resumir tot això en un sol post es fa difícil, em calen dies o potser setmanes per tornar a començar. Però el millor és que vull fer-ho, potser de manera diferent, sense textos profunds, o potser si, però amb consells, receptes, fotografies d'allò que m'ha sorprès o m'ha desil·lusionat. I cançons, com les que vaig escoltar ahir.

Vull seguir sabent que tot el que escric aquí em serveix potser no només a mi.

Bona setmana!
Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Fa dies que penso en la sort que tenim. Sort per poder triar els amics que es transformen en la familia del nostre dia a dia. I avui, a punt d'anar a dormir, parlo de l'amistat perquè he viscut dues experiències que m'han fet reflexionar.

Dues curses esportives on hi han jugat un paper important els amics i el sacrifici. També la voluntat i les ganes de superar-se. La primera d'elles més que una cursa, era un repte. El repte Umbele. Una acció solidaria. El Marc va pujar a la bici i es va posar les bambes per ajudar a la Fundació Umbele i a les nenes de Ruwanda. Va aconseguir generar un donatiu molt important que els garanteix l'educació a l'Àfrica.

Aquest repte va traspassar la pròpia persona i va passar a ser un repte de cadascú de nosaltres. Molts dels nostres amics van acompanyar-lo durant les hores que va durar el repte, tota la nit i tot el matí. Es va demostrar que en els moments necessaris apareixen les persones adecuades.

I avui, en un repte esportiu més personal, també m'he emocionat al pensar que podem dormir poc, traslladar-nos fins al Delta de l'Ebre i passar un dia diferent per veure fer una triatló a una persona molt especial.

Fa dies que penso en la sort que tenim. Sort per poder triar els amics que es transformen en la familia del nostre dia a dia. I avui ho penso més que mai.

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Fa dies un amic em deixava un poema a un comentari al blog amb uns versos maquíssims que m’agradaria compartir amb tothom que llegeix aquestes línies.

Aquests dies, a casa, veig com el meu germà comença a decidir quin camí triar, a què es vol dedicar, on vol invertir el temps i la il·lusió els propers anys. I penso que és un moment clau. És hora de lluitar pel seu futur, perquè la feina, encara que no ens agradi, ocupa bona part del nostre dia a dia. I per això, sentir-se a gust i que t’agradi la teva professió és important, molt important.


Espero que us inspirin aquests versos. Bon cap de setmana!


Elogi de viure

Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això 
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

JOAN MARAGALL

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Newer Posts
Older Posts

About me

Periodista.
Amant de les petites coses i dels petits plaers. Parlo sobre temes del dia a dia, viatges, manualitats i tot allò que em fa sentir bé o em desperta emocions.

Blog Archive

  • ►  2020 (3)
    • ►  d’agost 2020 (1)
    • ►  d’abril 2020 (2)
  • ►  2019 (3)
    • ►  de desembre 2019 (1)
    • ►  de juny 2019 (1)
    • ►  de març 2019 (1)
  • ►  2018 (6)
    • ►  de desembre 2018 (1)
    • ►  d’octubre 2018 (1)
    • ►  de setembre 2018 (1)
    • ►  de juliol 2018 (1)
    • ►  d’abril 2018 (1)
    • ►  de març 2018 (1)
  • ►  2017 (15)
    • ►  de desembre 2017 (1)
    • ►  de novembre 2017 (3)
    • ►  d’octubre 2017 (2)
    • ►  de juliol 2017 (2)
    • ►  de juny 2017 (1)
    • ►  de maig 2017 (2)
    • ►  d’abril 2017 (1)
    • ►  de març 2017 (1)
    • ►  de gener 2017 (2)
  • ►  2016 (8)
    • ►  de novembre 2016 (1)
    • ►  de setembre 2016 (2)
    • ►  d’agost 2016 (1)
    • ►  de juny 2016 (1)
    • ►  de maig 2016 (1)
    • ►  de març 2016 (1)
    • ►  de febrer 2016 (1)
  • ▼  2015 (10)
    • ▼  d’octubre 2015 (2)
      • PER ELLA I PER TU
      • CONCERT A CAN BOQUET!
    • ►  de setembre 2015 (2)
      • CANVI DE RITME
      • HA MARXAT
    • ►  de juliol 2015 (4)
      • TOCANT AMB ELS DITS
      • 3,2,1... VACANCES!
      • GRÀCIES
      • JA HO DIUEN, QUE S'ESTÀ MOLT BÉ QUAN S'ESTÀ BÉ
    • ►  d’abril 2015 (1)
      • ELS REPTES
    • ►  de gener 2015 (1)
      • LLUITA PELS TEUS SOMNIS
  • ►  2014 (51)
    • ►  de desembre 2014 (2)
    • ►  de novembre 2014 (2)
    • ►  d’octubre 2014 (5)
    • ►  de setembre 2014 (2)
    • ►  d’agost 2014 (7)
    • ►  de juliol 2014 (2)
    • ►  de juny 2014 (4)
    • ►  de maig 2014 (7)
    • ►  d’abril 2014 (5)
    • ►  de març 2014 (4)
    • ►  de febrer 2014 (3)
    • ►  de gener 2014 (8)
  • ►  2013 (24)
    • ►  de desembre 2013 (4)
    • ►  de novembre 2013 (8)
    • ►  d’octubre 2013 (12)

Translate

LA MEVA LLISTA DE BLOCS

  • LOST IN VOGUE by Eli&Eli - Blog de Moda / Fashion Blog
    Viajar para resetear tu mente
  • L' última petjada
    Tornar a córrer i aprendre des de fora.
  • Muymolon
    un descargable genial para escribir todos tus buenos propositos para 2016
  • emquedabé
    Hello world!
  • Si Chanel levantara la cabeza...
    La moda nunca es inocente
  • ULL D'ESTEL
    L’aparador i el camping de luxe
  • I WOULD PREFER NOT TO
    Crisi d’inspiració

VISITES

Created with by ThemeXpose