DES D'UN PAS ENRERE

Ara que estic tocant amb els dits aquests dies de desconnexió, tinc molt clar els meus imprescindibles. Tinc ganes de viure més intensament, perquè a vegades ens oblidem que estem aquí per gaudir de cada moment, i ens obsessionem amb mil problemes. Tinc ganes de seure a la platja i no haver de preocupar-me per quina hora és, quina reunió tinc a la nit, o quins paquets hauré d'enviar demà. Vull caminar per les muntanyes i visitar llocs on no he estat mai. Veure vaques i bales de palla, també.

Vull llevar-me sense que soni el despertador, amb aquella sensació de tranquil·litat que després augmento amb un bon esmorzar, d'aquells de diumenge encara que sigui un dimarts, o un dimecres o potser un dijous. Vull tenir una mica de fred a la nit i tapar-me amb un llençol fi. Vull sentir que no estic sola i tocar-te a mitjanit.



Vull preparar la bossa per anar a la platja, aquella que em vaig comprar i encara no he decorat. Vull col·locar la tovallola a un lloc estratègic per agafar el color que sembla que mai he tingut.

Vull dinar lleuger o no dinar fins tard, i que el berenar sigui el sopar i el sopar quasi l'esmorzar.
Que les hores no marquin el temps.




Ara que estic tocant amb els dits aquests dies de desconnexió... tinc ganes que arribin les vacances i de gaudir-les al màxim!

Entre llençols he pensat en tu altra vegada. Igual que ahir abans d'anar a dormir. I d'abans-d'ahir al matí. També dimarts a la tarda i dilluns a mig matí. I és que quan penso amb tu em surt aquell somriure per sota el nas que no voldria esborrar mai, tímid però sincer, que em fa recordar la sort que tinc cada matí, o abans d'anar a dormir, o abans-d'ahir i dimarts a la tarda i també dilluns al matí.

 Gràcies,

- Per tenir la paraula perfecta que fa canviar-me la cara quan estic enfadada.
- Per saber escoltar i seguir escoltant, perquè ja sabem que parlo molt i a vegades massa.
- Per ser-hi i no marxar mai.
- Per fer d'un dia normal un dia una mica més especial.

Sempre començava dient que feia molts dies que no havia escrit, que la feina, i la vida feien que el temps em passés molt ràpid i que no tenia temps de parar un moment i reflexionar.

I és que no tinc cap mena d'excusa, perquè fa massa que no puc, no em surt o potser no ho necessito.
He conegut persones fantàstiques, tinc feina nova i he viatjat una mica. I resumir tot això en un sol post es fa difícil, em calen dies o potser setmanes per tornar a començar. Però el millor és que vull fer-ho, potser de manera diferent, sense textos profunds, o potser si, però amb consells, receptes, fotografies d'allò que m'ha sorprès o m'ha desil·lusionat. I cançons, com les que vaig escoltar ahir.

Vull seguir sabent que tot el que escric aquí em serveix potser no només a mi.

Bona setmana!