Amb aquest eslògan que vaig veure a unes jornades sobre noves tecnologies i cultura digital, (Formentera 2.0) en les quals per desgràcia no podré anar-hi (es fan a Formentera i no entren en el meu pressupost), començo aquest post que té molt valor perquè serveix com a inici d'una petita nova etapa.
A poc a poc em vaig trobant millor i això fa que les ganes de fer el que m'agrada augmentin. Sobretot tinc moltes ganes de fer periodisme de veritat, de veure món, de connectar amb nous paisatges i nova gent, però a la vegada de desconnectar i perdre'm, de no fer res. També d'incloure en aquest blog altres passions, com són la moda o les manualitats. Però vull fer tot això per poder deixar una petita impressió escrita, alguna foto o una valoració, perquè així, després, en dies com avui, ho llegeixo de nou i omplo el cor i el cervell d'il·lusió. Ho vull fer i no deixar que passi tant el temps, ni que la vergonya del "que pensarà la gent" m'afecti, perquè això em fa sentir bé i m'ajuda.
Desconnectar per tornar a connectar hauria de ser obligatori per sortir del cercle en el qual moltes vegades estem immersos. Un cercle que no ens deixa veure cap final, o almenys cap parada en el camí per gaudir d'allò que ens agrada o ens fa feliços.
La vida s'ha d'aprofitar, encara que sigui amb petites coses o amb el gran # que hauríem de patentar amb una amiga, amb #petitsplaers.
Sigueu feliços!