DES D'UN PAS ENRERE

Suposo que això de desconnectar uns dies m'agrada molt per dos motius:

1) Oportunitat perfecte per descobrir nous paisatges, conèixer a nova gent i practicar idiomes.

2) Temps per trobar a faltar el que tens a casa i valorar-ho amb més força. I també perquè et trobin a faltar a tu i et valorin amb més força. (Aquest segon motiu m'agrada molt).

I dic molt perquè el "et trobo a faltar" o el "tinc ganes de veure't " són habituals en les converses amb els amics i familiars. I ara, també, comentaris com: "Això amb tu no passa" o "tu això no ho faries".

I és que tot això fa que el meu somriure augmenti progressivament i que començi a recordar que falten pocs dies per tornar a casa, tornar a ser útil per una amiga, tornar a molestar al meu germà, o posar nerviosa a la meva mare.  Fins i tot, això,  ho trobo a faltar!

I és que ja ho diuen sempre, que tot i està molt bé a un nou lloc, com a casa res.

Home, sweet home.

Fins aviat!

"No n'hi ha prou amb estimar-se molt."

Potser l'estat del WhatsApp de la meva amiga té raó. I dic això perquè sembla que per alguns l'amor ha marxat unes setmanes de vacances.

I és que potser tampoc n'hi ha prou amb sentir la pressió al pit ni les famoses papellones a l'estómac. No n'hi ha prou amb els sopars, ni amb les flors ni amb les llargues quedades. No n'hi ha prou amb el passat. A vegades, no n'hi ha prou amb estimar-se molt perquè hi ha coses que s'escapen. El temps passa factura i ningú no n'és culpable. És així, aquestes coses passen.

 "Y se dió cuenta de que la vida no era eso, la vida es caer y levantarse, y volverse a caer y volver a levantarse; la vida es alegrarte los viernes y joderte los lunes, y abrazarte a quien te abrace y a quien no te abrace pues no te abrazas y punto, y no pasa nada".

Ànims! :)

Després d'haver de correr per agafar el tren a Cork, i de dues hores llargues per anar cap a Dublin, vaig arribar a l'hotel d'uns amics de la família. Un B&B situat lluny del centre però amb un encant especial. Vaig pujar a l'habitació i.... UAU! Aquell llit gegant era per mi. Només per mi. I després de dormir com una seda i alimentar el meu estòmag amb un bon esmorzar, vaig anar cap al centre de Dublin.

Tenir algú que t'ajudi a explorar la ciutat la converteix en més accessible i també més interessant, tot i que ella mateixa ha aconseguit captar la meva atenció.

Dublin m'ha sorprès molt positivament ja que a part de la Guiness Store no en coneixia gaire coses. Ara puc dir que té la millor biblioteca que he vist mai, construccions que et transporten a l'Edat Mitjana i barris amb carrers estrets, fusta i colors que fan que sigui impossible no aturar-se un moment i xafardejar en les botigues vintage i de souvenirs.

I tot aquest tour amanit amb una bona conversa i posant el dia les diferents vides que tenim després d'haver acabat la carrera. Quina bona convinació!

Moltes gràcies!!

Fa uns dies escrivia que sembla que hagi agafat una mena d'incontinencia a estar molt de temps a casa. 

Aquest cop practicar l'anglès ha estat l'excusa per dir als meus pares que marxava, per dir als meus amics que desconnectava per uns dies i per convença'm a mi mateixa que tocava canviar d'aires durant algunes setmanes. 

Sempre quan planifiquem un canvi ens invadeix aquella por al fracàs, por a tot allò nou que ha de venir. També, por a trobar a faltar el que deixes a casa. Però, al mateix temps, volen a la panxa les papellones de l'alegria i les ganes. Una sensació de satisfacció per seguir creixent i sobretot creient en tu mateix i ser capaç de fer tot el que et proposes. 

Després, en tot aquest procés, la sort hi té un paper molt important. Jo, de moment, la tinc de cara. Ara em toca gaudir d'una Irlanda que desconeixia i que en dos dies ja m'ha captivat. I amb aquestes vistes des de l'habitació, qui no ho faria?

Mentre faig i desfaig maletes sona el nou disc de Txarango i, de sobte, escolto la frase que presideix una de les cançons que més m’agraden. Apujo el volum de la música: “Batega el mar amb cada ona que ve i va...” i així, deixo tota la roba sobre el llit i m’assec un moment. És diumenge a la tarda i ja era estrany que no arribés el moment de valoració de la setmana. 

I és que com moltes altres cançons, aquesta em fa pensar en moments determinats. Alguns d’ells, molt pròxims en el temps, com quan fa un parell de dies la cantàvem a ple pulmó en mig del Solsonès. O d’altres que s’identifiquen amb la lletra, amb frases determinades que relaciones amb persones o nits d’estiu, per exemple, on els sentiments sembla que s’intensifiquin i l’enyorança, la felicitat, els somnis i moltes altres sensacions volen més amunt que mai i toquen aquelles estrelles que apareixen a la cançó.

"En la diversidad está el gusto”

Aquesta frase,avui, em serveix de principi per parlar de vosaltres.

Fa mesos que escric al blog i encara no hi havia un post dedicat als meus amics.

(Alguns dels meus amics, que ningú es senti menyspreat, si us plau!!)

I bé com deia, aquesta frase em serveix de premissa per explicar les diferents aspiracions, interessos o maneres de fer que tenim. Els diferents caràcters. Les mil personalitats. Som gent amb moltes variants però amb un eix comú que sembla que no es desfà mai.

I és que tothom va fent la seva. N’hi ha que viuen fora, altres, que van i tornen, i alguns, que no marxen mai. N’hi ha que es moren per fer un Nasty els dilluns, i altres que es conformen amb peli i manta els diumenges a la tarda. Uns que es passen el dia a la platja i en canvi, uns quants que no poden viure sense la muntanya. Molts esportistes, altres més de sofà a mitja tarda. Uns que treballen i altres que estudien. Però, dins la diversitat, sempre, i dic sempre, trobem una nit d’estiu, una nit de Sant Joan, un aniversari o un Cap d’any per reunir-nos i recordar que som amics, dins de tots els problemes que puguem tenir i en mig dels plans que tinguem pendents individualment.

Per tot això, avui, comparteixo aquesta última foto de grup, tot i que com sempre, falteu alguns de vosaltres. Arrenca el mes d’agost i ara sí que ens separem. Per sort, només per un temps. Bon viatge als que marxen, bon estiu als que es queden. Bon estiu a tots.

Fins a la tornada!