"No n'hi ha prou amb estimar-se molt."

Potser l'estat del WhatsApp de la meva amiga té raó. I dic això perquè sembla que per alguns l'amor ha marxat unes setmanes de vacances.

I és que potser tampoc n'hi ha prou amb sentir la pressió al pit ni les famoses papellones a l'estómac. No n'hi ha prou amb els sopars, ni amb les flors ni amb les llargues quedades. No n'hi ha prou amb el passat. A vegades, no n'hi ha prou amb estimar-se molt perquè hi ha coses que s'escapen. El temps passa factura i ningú no n'és culpable. És així, aquestes coses passen.

 "Y se dió cuenta de que la vida no era eso, la vida es caer y levantarse, y volverse a caer y volver a levantarse; la vida es alegrarte los viernes y joderte los lunes, y abrazarte a quien te abrace y a quien no te abrace pues no te abrazas y punto, y no pasa nada".

Ànims! :)