Després d’uns mesos per aquí em veig capacitada per escriure el que vindria a ser una guia pràctica per viure a Milà durant l’Erasmus.
El primer apartat, òbviament, l’allotjament:
1. Heu de trobar un pis, o alguna cosa que se li assembli, si us podeu estalviar residència, millor. Ho dic perquè el ronyó que es queden a tall de fiança després no te’l tornen. I dic alguna cosa que se li assembli perquè, com a tota ciutat gran, us podeu trobar de tot i més.
2. Una vegada tingueu un llit és moment de controlar la zona. Cal empassar-te algunes cues i fer tot el possible per aconseguir la targeta de transport, i després només preocupar-te per carregar-la cada mes amb 22€.
3. Més cues també a la companyia telefònica.
Després de l’allotjament i la zona, és important investigar la universitat:
1. Primer de tot, i ho dic seriosament, cal anar a la orientation. Normalment en aquests actes és on es coneix a la gent i fas els primers plans amb aquells que han semblat més simpàtics. Tot i que després potser, ja no us feu tant com abans. Un detall important és intentar no fer tàctica imant i enganxar-te a catalans o espanyols. El poc anglès que sàpigues et servirà per començar!
2. Quan ja tingueu amics i la universitat una mica controlada, val més donar-vos a conèixer a la coordinadora Erasmus, per si després no sabeu inscriure'us als exàmens, o altres imprevistos com aquests. D’aquesta manera la cara que farà serà més agradable i fins i tot us ajudarà a resoldre els problemes.
Amb la universitat mig controlada cal relacionar-te:
1. Una bona manera de relacionar-vos amb la gent que coneixes és sortir en alguns dels esdeveniments que organitza la ESN. Viatges, partides de bitlles, balls etc. Després, això ja no ho fareu però rius recordant aquests moments.
2. Una altra forma de fer amics i intimar una mica és fer un capuccino de tant en tant. Però molt important: us heu de fer amics dels cambrers, per evitar el servei a taula, així el preu del cafè serà normal i no astronòmic. Si aneu a la California Bakery millor que prepareu l’altre ronyó, en el cas que hagueu trobat residència. Tot i que a vegades vendries tots els òrgans a canvi de menjar algun dels talls de pastís a l’estil americà que hi ha exposats a les seves vitrines.
3. Molt important també és saber alguna cosa de la ciutat, encara que sembli mínima, per quan vénen les visites. Que sembli que has llegit la guia que et va comprar la teva mare abans de venir i que només has fet servir el primer dia.
Per explorar la ciutat va molt bé saber la llengua, òbviament:
1. Apuntar-se a un curs és una molt bona opció. Allà també es coneix gent interessant i divertida que es poden convertir en amics després.
2. Tot i això a vegades no cal creure’s el que diu la professora, perquè encara que beure capuccino després de dinar no estigui ben vist a Milà, ho pots fer i ningú et diu res. També pots menjar gelat a -5º i ningú et mirarà malament.
3. I parlant de llengua, també cal acostumar-la als aperitivos. Però, alerta, amb moderació per no arribar a casa rodolant i aquestes coses que passen.
Bé de fet, aquestes recomanacions potser no són res de l’altra món, però és maco recordar al que he fet per adaptar-me a aquesta ciutat i sentir-me com a casa.
