Ara comença el compte enrere. Els dies no sumaran. Cada moment podrà ser l’últim
i cada cosa que vegi l’hauré d’observar per última vegada. Almenys per un llarg
temps. I tot això en mig de llargues estones d’estudi per arrodonir l’experiència
que he viscut a Milà.
Suposo que això d’enganxar-me als llençols cada dia i les matinades matant
mosquits s’han acabat.
I enganxar-te també és crear dependències inesperades. Quan dormir sola en
una habitació es converteix en una situació estranya perquè no hi ha ningú al
dia següent per dir-te que espavilis o per posar una cançó nadalenca a ple mes
d’octubre. Quan no hi ha ningú que t’acompanyi
a comprar amb les xancletes i els mitjons a 5 graus de temperatura. I d’altres
coses més.
I és curiós també pensar que en un parell de dies torno a una vida que fa
pocs mesos que dura però que no em faria res que s’allargués en el temps amb
bona companyia.
0 comentarios