TOT EL QUE COMENÇA, ACABA
Ja sabem que tot el que comença acaba. I quan tens la data, el dia, i l’hora
concreta tot sembla diferent.
Quan saps que alguna cosa durarà un temps determinat fas sorgir de manera involuntària
aquella sensació d’haver d’aprofitar-ho tot al màxim, de fer el que no has fet
i volies fer, d’estimar com encara no has estimat, de sortir fins a tancar, de
llegir, de ballar. De fer dels dies normals dies una mica més especials.
És com una mena de pressió interna que fa que els dies passin igual però tu
facis el reconta de les hores més lentament. Que cada sopar, cada dinar, cada
cafè amb els amics, cada buongiorno o cada buona serata et quedin gravats, en
un racó, per conservar els records de les petites coses, dels moments
insignificants que, quan tens la data, el dia i l’hora concreta semblen
diferents.
0 comentarios