DES D'UN PAS ENRERE

De petita jugava a imaginar com seria casa meva. De quin color pintaria les parets, quantes habitacions tindria... m'agradava imaginar, sobre un paper en blanc, com podria crear un espai tan personal.

I sobre paper blanc no he pogut crear encara una llar, però sí que hem tingut un repte millor: adaptar-nos a les circumstàncies!

Fa un parell d'anys que amb l'Albert vam començar a parlar de viure junts. Començant a mirar per internet ens vàrem adonar de la difícil situació dels lloguers. Els pisos, per petits que fossin, eren molt cars i estaven mal conservats. Alguns estaven lluny i els que més ens agradaven l'endemà ja no estaven publicats a les pàgines web. I aquí va començar el moment d'esborrar aquell paper que havia dibuixat de petita per començar a dissenyar una nova panoràmica del present sobre un projecte que ja estava predissenyat.



Però quedava feina per fer...

El vam trobar en males condicions i amb el pas del temps a sobre. És la part de dalt d'una casa de poble i els acabats necessitaven una mà de pintura. Com que era de lloguer no volíem gastar molts diners en arreglar-ho i per això vam fer petits canvis i una rentada de cara.

Un abans i un després amb pocs diners i una mica de creativitat!



A la part de dalt tenim el racó del sofà, amb una terrassa petita. Aquest espai és el que va patir més canvis i el que personalment em sembla més agradable.

Dels tons granatosos als colors clars amb la fusta i els materials naturals com a protagonistes. Sense pintura, només amb coixins i complements. Aquest és el canvi:

Avui he pensat massa, i com de costum, quan ho faig reflexiono sobre tot allò que m'envolta.

I pensava que els anys passen de pressa, que el temps és per excel·lència de les coses incontrolables més difícils d'assimilar. Quan vols que passi ràpidament passa molt lent, com quan tens el cor trencat, o estàs a l'hospital esperant un diagnòstic. També quan tens ganes d'arribar a casa després d'un dia llarg o quan l'arròs encara bull i tens moltíssima gana.

I en canvi, quan estàs a la platja estirada a la sorra i vols que les agulles del rellotge s'aturin, arriba l'hora de marxar massa de pressa. O quan et retrobes amb amics que viuen fora o identifiques la primera cana enmig dels cabells desordenats. Sobretot en aquest moment vols que el temps passi més lent. Molt més lent.

I és que el temps passa molt de pressa quan veus que la teva amiga amb la qual cantaves cançons de matinada ara serà mare. Quan tens més anàlisis a l'agenda que sopars i afterhours i el millor pla de la setmana és anar a la fisioteràpia.