Amb la tecnologia de Blogger.

DES D'UN PAS ENRERE




Els dies passen lents entre antibiòtics i medicació. Entre gasses, vies i puntxades.

Però avui em sento afortunada. Em trobo bé i queda un dia menys per tornar a casa.
Des de dimarts que sóc aquí per problemes intestinals. La inflamació ha baixat i sembla que el tractament segueix el seu curs.

Obro l'ordinador que pensava que tant faria servir i al final he deixat una mica abandonat, i sona "Parole in circulo". I és que exactament avui sono així. Agraïda, però un pèl cansada, positiva i lliure però tancada entre aquestes parets que no deixen respirar gaire.

Ha passat la doctora de guàrdia i m'ha confirmat que tot va bé. Només falta que passi el temps. EL TEMPS! Quantes vegades volem que passi ràpid oi? I després en d'altres el pararíem per sempre...

Però en fi, suposo que hi ha TEMPS per tot. Així que ara toca passar aquesta petita prova per seguir gaudint de tot el que m'espera.

From Teknon with love.
Gràcies per totes les visites, missatges i trucades d'ànim.


Fin aviat!


Parole in circolo - Marco Mengoni


Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios

Els últims dies d'estiu arriben en mig de dies de sol i nits de pluja i llençols. Això ja s'acaba.. i per això va bé recordar les vacances que vaig deixar a mitjes fa unes setmanes.

Seguim la ruta. Veniu?

....................................


Deixàvem Sant Sebastian. Ara tocava Zarautz, Orio per dormir, Aia per sopar i molts d'altres pobles que anirem comentant...

A Zarautz vam provar el surf i vàrem passejar pels carrers del centre abans de sopar. Una molt bona experiència! I per recuperar-nos tocava un bon chuletón a un caserío típic, a Aia, un petit poble de muntanya a prop de Zarautz. Autèntic restaurant!

De bon matí era el moment de conèixer Zumaya i els seus penyassegats majestuosos. N'havíem sentit a parlar molt i la veritat és que no ens va deixar indiferents.



Zumaya


Després, una mica de platja, i visita a Guetaria. 

I en els últims dies de viatge arribàvem a Mutriku, on vàrem gaudir de piscines naturals al costat del mar i un nucli antic que val la pena visitar. Hi ha molta història i es veu clarament el seu passat pescador, on la pesca de balenes era un dels principals atractius turístics. 

També ens va donar temps a passar per Lekeitio, una bona destinació per passar un dia de platja i passejar pel centre històric. Recomanable!





En la penúltima nit vam deixar la tenda i vam dormir a un hostal a Elantxobe, aquest sí que és un poble autèntic penjat de la muntanya i clarament de pescadors. Gent local i bon menjar.


Elantxobe

I amb les piles carregades cap a Gernika i parada a Mundaka. Una mica més de platja!
Llàstima que el moreno no duri per sempre...

I a mig camí de Bilbao, San Juan de Gazteluache! 100% recomanable visitar-ho. És una excursió llargueta, d'una hora aproximadament amb un desnivell alt, però el camí és preciós i les vistes des de l'ermita també. És una de les visites que més ens va agradar!






Si hi aneu, no deixeu de tocar tres vegades la campana de l'ermita, demaneu un dessitg, qui sap si es pot fer realitat... 

Cansats però amb ganes de seguir coneixent racons d'Euskadi arribàvem a Bilbao, amb la sorpresa d'una suite i les ganes de pinxos altra vegada. L'endemà visita obligada al Guggenheim i........

TORNADA A CASA...!!





Segur que ens vam deixar racons imprescindibles i podríem haver fet molts més plans, però va ser una setmana fantàstica on l'objectiu de descansar i passar-ho bé es va complir de sobres! 

També va ser un viatge on vaig experimentar una mica amb la càmera per immortalitzar els moments i les anècdotes que amb les fotos no pots recordar. Aquest és el resultat:




Què us ha semblat?
Fins aviat!



Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Amb la il·lusió que caracteritza l'inici d'un viatge agafàvem el cotxe amb direcció Pamplona. Era la primera parada d'uns dies que van ser fantàstics.

Així comença un seguit de posts per aquells que vulgueu visitar El País Basc en una setmana!

El camí és llarg, si ho compares amb agafar un avió o fer un viatge amb tren, però no es fa pesat. A l'hora programada arribàvem a Pamplona per fer parada tècnica, una mica de visita i dinar abans de seguir fins a Oiartzun, el primer poble on vàrem dormir dues nits. Anàvem de càmping! Quina aventura...



Pamplona


Pamplona té encant, sobretot si ets dels que et lleves per veure els San Fermines a les 8 del matí. És el tret característic d'una ciutat que ha fet d'aquesta festa el seu principal atractiu turístic.

Una horeta més de viatge i ja estàvem al País Basc preparats per descobrir poblets amb encant com Hondarribia: un passeig agradable, gent local i a pocs metres de França. I a l'interior, un seguit de cases basques que ens van enamorar. Aquí va ser on va començar el meu amor al Txacolí...



Hondarribia


Sopats i cansats vam acampar i... SORPRESA! Euskadi ens rebia amb pluja i poques hores de son, alguna gota dins la tenda i les sabates mullades el primer dia... Per sort la cosa va millorar.

L'endemà ens esperava Biarritz, Saint Jean de Luz i els penya-segats sorpresa prop d'Hendaia.
Recomanable! Són ciutats turístiques d'estiueig. El surf hi té una gran presència i hi destaquen palaus i mansions de famílies benestants del centre de França.



Hendaia


La pluja no ens va deixar d'acompanyar durant aquest segon dia però per sort, al vespre ens va donar una treva i vam poder sopar a San Sebastian: Kaixo Pinchos!



San Sebastián


San Sebastián té vida, ambient i bon menjar. El centre amb carrerons estrets em va recordar al Born de Barcelona, però després, en veure la Playa de la Concha, amb aquell passeig, em va semblar més senyorial, amb aquest aire antic aristocràtic. Al matí i de dia vaig reafirmar la meva primera impressió. Molt recomanable visitar-ho!

I de San Sebastián direcció Orio on vàrem passar les dues nits següents per visitar un dels llocs que em van agradar més: Zumaya. 

També Guetaria, Zarautz i Aia. I després direcció Bilbao, passant per Elantxobe, Gernika i Mundaka.




Playa de la Concha


Seguiré en el pròxim post!


Fins aviat!

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios

Sona Charlie Puth i em planto a l'habitació per preparar la maleta per la pròxima setmana.

Això de fer maletes abans em costava molt però entre que intento no complicar-me gaire i que he visualitzat tutorials al YouTube per fer la secció de tendències que presento a MarTv (un tema que ja explicaré un altre dia) crec que aquesta vegada ho tindré més fàcil.

Tot i això falta el més difícil, que és saber que hi has de posar. Tinc clar que molta part del contingut de la maleta seran les ganes que tinc de marxar uns dies i desconnectar. També la il·lusió de fer unes vacances de veritat després d'alguns anys. Estaré fora de casa una setmana (yeah!).

I passant de Charlie Puth a Marvin Gaye em disposo a preparar el que ara s'anomenen els outfits. 
Farà fred? Molta calor? Aquí va el primer dilema... i jo que deia que seria fàcil fer la maleta...

Però vaja, aniré començant per tot el que és indispensable i faré una revisió de l'armari que també li toca... d'aquesta manera aniré distraient els petits nervis que em recorren el cos. Quines ganes de vacances, d'aventures, d'anècdotes i de moments per recordar!!

Marxem al País Basc i farem uns dies de ruta.
Algun suggeriment?

Ens veiem a la tornada!
Bones vacances a tots i totes.


Gràcies per llegir-me.


Font: escapada rural


Font: lugaresparavisitar.es

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Fa temps que penso en la sort que hem tingut. Primer de ser amics i ara companys d’aquests dies llargs. De moments i de riures, d’abraçades i petons. També de problemes i de solucions.

Fa temps que penso en la sort que hem tingut de trobar-nos en aquest punt.
I això ho penso en mig de la nit, però també cada matí quan em llevo i sento amb els peus el terra fred d’aquesta habitació que hem compartit. I quan em mires amb aquests ulls verds i deixes anar el somriure lleuger que ja he descobert què vol dir.

Molts diuen que és sort o és el destí però sigui el que sigui, queda’t amb mi una estona més. Seguim així de contents, de curiosos i valents. Amb els ulls ben oberts per no perdre’ns res.

MIL GRÀCIES.



Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios

La cara em crema i sento el sol en les pestanyes, sota les ulleres que esdevenen indispensables.

Les mans em suen i em rellisca el boli que he comprat amb la llibreta per prendre notes com aquestes, que vénen quan menys m'ho espero però recullo amb entusiasme. I és que el cap no em para de donar voltes pensant en mil idees, plans per fer i algunes aventures.

No puc parar quieta i em vull superar dia a dia. Encara em queda temps per créixer, decidir-me, i mentrestant aprofitar aquests dies de sol de primavera que fan que la cara em cremi i senti el sol en les pestanyes sota les ulleres que esdevenen indispensables.


                                                                                             Font: pixabay

Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Des de sempre m'ha encantat jugar amb les cintes que la meva mare tenia a la caixa dels botons. Unes cintes que em posava al cap pels campionats de gimnàs o els festivals de ballet en aquells monyos engominats. Cintes que més tard vaig fer servir per penjar la nina de Tous que tant a la moda ens feia anar o els penjolls al coll que una mica més i ens ofegaven.

Cintes i més cintes...

Sempre han estat presents a casa. I durant els últims anys amb més força. Tenen una caixa per elles soles, emboliquen els millors regals i vesteixen la monyeca creant la millor polsera possible.

Durant els últims mesos també fan de clauer amb els cors que m'agrada dissenyar i decoren àlbums de fotos i molts altres records. Perquè ara s'enganxen i decoren les millors històries en els àlbums d'scrapbooking. Una nova funció a la qual no m'he pogut resistir. És per això que sempre que entro a una botiga i en veig alguna, és inevitable endur-me-la a casa i la faig servir per a tot tipus de treballs manuals. Les últimes de Tiger, una botiga que té molt de perill pels amants dels DIY i les manualitats!





I amb només això es poden fer tantes coses...

Algunes idees. Espero que us serveixi d'inspiració!





Amb la cinta adhesiva es poden decorar les tovalloles. Es poden donar unes puntades per assegurar-la i així en rentar-ho no es desenganxa.




També podem utilitzar aquest tipus de cinta per decorar marcs de fotos. En aquest cas he seguit la mateixa tonalitat de l'exterior. Li dóna un toc rústic fantàstic.



Un toc personal a una caixa on es guarden records especials.



 

I una altra cinta que vaig comprar fa més temps, m'ha servit per decorar l'espelma de l'interior d'aquest iogurt reciclat. Amb unes voltes de cordó ja el tenim llest per il·luminar els millors racons!




Idees fàcils per introduir les cintes a les nostres vides.
Us animeu?

Fins a la propera!
Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Em llevo amb l'olor de caldo fent-se lentament. Amb els peus freds després d'una lluita amb l'edredó. Amb les mans sota el coixí que he canviat de lloc fa només uns dies i la veu del presentador del programa dels dissabtes.

Em llevo amb ganes d'escoltar la cançó protagonista de la setmana sense motiu aparent. També, amb ganes d'escriure i fer servir l'esperat ordinador nou que tant necessitava i que penso espremer-lo al màxim, ara que tinc més temps. Al màxim, com aquest cap de setmana que es presenta distret i encantador. Amb dosis d'amistat, d'amor i família que de moment és el que més importa. De moment i sempre.

Em llevo amb ganes de viure intensament. I vosaltres?

BON CAP DE SETMANA!



Share
Tweet
Pin
Share
No comentarios
Newer Posts
Older Posts

About me

Periodista.
Amant de les petites coses i dels petits plaers. Parlo sobre temes del dia a dia, viatges, manualitats i tot allò que em fa sentir bé o em desperta emocions.

Blog Archive

  • ►  2020 (3)
    • ►  d’agost 2020 (1)
    • ►  d’abril 2020 (2)
  • ►  2019 (3)
    • ►  de desembre 2019 (1)
    • ►  de juny 2019 (1)
    • ►  de març 2019 (1)
  • ►  2018 (6)
    • ►  de desembre 2018 (1)
    • ►  d’octubre 2018 (1)
    • ►  de setembre 2018 (1)
    • ►  de juliol 2018 (1)
    • ►  d’abril 2018 (1)
    • ►  de març 2018 (1)
  • ►  2017 (15)
    • ►  de desembre 2017 (1)
    • ►  de novembre 2017 (3)
    • ►  d’octubre 2017 (2)
    • ►  de juliol 2017 (2)
    • ►  de juny 2017 (1)
    • ►  de maig 2017 (2)
    • ►  d’abril 2017 (1)
    • ►  de març 2017 (1)
    • ►  de gener 2017 (2)
  • ▼  2016 (8)
    • ▼  de novembre 2016 (1)
      • FROM TEKNON WITH LOVE
    • ►  de setembre 2016 (2)
      • #PAÍSBASCGO (II PART)
      • #PAÍSBASCGO (I PART)
    • ►  d’agost 2016 (1)
      • VACANCES!
    • ►  de juny 2016 (1)
      • COMPARTINT MOMENTS
    • ►  de maig 2016 (1)
      • EL SOL A LES PESTANYES
    • ►  de març 2016 (1)
      • CINTES I MÉS CINTES...
    • ►  de febrer 2016 (1)
      • BON DIA!
  • ►  2015 (10)
    • ►  d’octubre 2015 (2)
    • ►  de setembre 2015 (2)
    • ►  de juliol 2015 (4)
    • ►  d’abril 2015 (1)
    • ►  de gener 2015 (1)
  • ►  2014 (51)
    • ►  de desembre 2014 (2)
    • ►  de novembre 2014 (2)
    • ►  d’octubre 2014 (5)
    • ►  de setembre 2014 (2)
    • ►  d’agost 2014 (7)
    • ►  de juliol 2014 (2)
    • ►  de juny 2014 (4)
    • ►  de maig 2014 (7)
    • ►  d’abril 2014 (5)
    • ►  de març 2014 (4)
    • ►  de febrer 2014 (3)
    • ►  de gener 2014 (8)
  • ►  2013 (24)
    • ►  de desembre 2013 (4)
    • ►  de novembre 2013 (8)
    • ►  d’octubre 2013 (12)

Translate

LA MEVA LLISTA DE BLOCS

  • LOST IN VOGUE by Eli&Eli - Blog de Moda / Fashion Blog
    Viajar para resetear tu mente
  • L' última petjada
    Tornar a córrer i aprendre des de fora.
  • Muymolon
    un descargable genial para escribir todos tus buenos propositos para 2016
  • emquedabé
    Hello world!
  • Si Chanel levantara la cabeza...
    La moda nunca es inocente
  • ULL D'ESTEL
    L’aparador i el camping de luxe
  • I WOULD PREFER NOT TO
    Crisi d’inspiració

VISITES

Created with by ThemeXpose