Fa dies que penso en la sort que tenim. Sort per poder triar els amics que es transformen en la familia del nostre dia a dia. I avui, a punt d'anar a dormir, parlo de l'amistat perquè he viscut dues experiències que m'han fet reflexionar.
Dues curses esportives on hi han jugat un paper important els amics i el sacrifici. També la voluntat i les ganes de superar-se. La primera d'elles més que una cursa, era un repte. El repte Umbele. Una acció solidaria. El Marc va pujar a la bici i es va posar les bambes per ajudar a la Fundació Umbele i a les nenes de Ruwanda. Va aconseguir generar un donatiu molt important que els garanteix l'educació a l'Àfrica.
Aquest repte va traspassar la pròpia persona i va passar a ser un repte de cadascú de nosaltres. Molts dels nostres amics van acompanyar-lo durant les hores que va durar el repte, tota la nit i tot el matí. Es va demostrar que en els moments necessaris apareixen les persones adecuades.
I avui, en un repte esportiu més personal, també m'he emocionat al pensar que podem dormir poc, traslladar-nos fins al Delta de l'Ebre i passar un dia diferent per veure fer una triatló a una persona molt especial.
Fa dies que penso en la sort que tenim. Sort per poder triar els amics que es transformen en la familia del nostre dia a dia. I avui ho penso més que mai.
Dues curses esportives on hi han jugat un paper important els amics i el sacrifici. També la voluntat i les ganes de superar-se. La primera d'elles més que una cursa, era un repte. El repte Umbele. Una acció solidaria. El Marc va pujar a la bici i es va posar les bambes per ajudar a la Fundació Umbele i a les nenes de Ruwanda. Va aconseguir generar un donatiu molt important que els garanteix l'educació a l'Àfrica.
Aquest repte va traspassar la pròpia persona i va passar a ser un repte de cadascú de nosaltres. Molts dels nostres amics van acompanyar-lo durant les hores que va durar el repte, tota la nit i tot el matí. Es va demostrar que en els moments necessaris apareixen les persones adecuades.
I avui, en un repte esportiu més personal, també m'he emocionat al pensar que podem dormir poc, traslladar-nos fins al Delta de l'Ebre i passar un dia diferent per veure fer una triatló a una persona molt especial.
Fa dies que penso en la sort que tenim. Sort per poder triar els amics que es transformen en la familia del nostre dia a dia. I avui ho penso més que mai.