DES D'UN PAS ENRERE

Fa dies que no mirava el blog. Ni les visites, ni em repassava tots els textos que havia escrit quan estava a Milà. I avui, per temes de feina, hi he entrat, per veure si està bé o fa una mica de por. Per veure si parla de mi i pot servir com a carta de presentació.

Hi he entrat i he vist més de 4000 visites. I m’he quedat parada. I contenta a la vegada. I és que aquest blog ha passat de ser un diari de l’Erasmus a un diari personal, on explico de tot i res en concret però em serveix com escapament i m’agrada compartir les meves impressions, les meves sensacions, articles i cançons.

Gràcies a qui li agrada llegir aquesta petita part de mi.

Al fons a la dreta. Porta oberta. I em trec els pantalons i la samarreta ja no apreta. I cau l'aigua però no marxa. I el baf de la banyera. I l'escuma. I sense pressa.

Allà al final del passadís de casa és on trobo el millor moment del dia. Quan tanco els ulls. I penso. I valoro. I recordo que hi ha coses que no duren per sempre.

I és que les banyeres s'han convertit en el millor moment del dia. Al fons a la dreta.

 Porta oberta i sense pressa...

Fa dies que penso que hi ha coses que mai canvien. Perquè en tots els canvis hi ha coses que no canvien.  És com una rutina quan arriba el bon temps. Parlo de la sensació dels peus calents sota la manta. El sol sobre la cara. Les ganes de tocar l’aigua. 

Parlo dels canvis a l’armari, dels plans a mitja tarda. Dels matins amb ganes de platja i l’olor d’aigua salada. Quan la música sona alta i gaudeixes del viatge. I penses en els plans del cap de setmana.  I en l’estiu, i en les vacances. 

Fa dies que penso que hi ha coses que mai canvien. Perquè en tots els canvis hi ha coses que no canvien. 

Ja fa dies que penso que els petits detalls marquen la diferència, aquells petits plaers, com quan aconsegueixes arribar al punt més llunyà de l’esquena quan hi sents picor, quan et treus les botes després d’esquiar, quan pots dormir quan tens son. Aquells petits plaers com els cafès de mitja tarda, les llargues converses. La bona companyia.

Els petits detalls conformen les grans aventures de la vida que volem viure, on som qui som, intentem arribar a qui volem ser i evitem convertir-nos en allò que se suposo que hauríem de ser.