Fa dies que no mirava el blog. Ni les visites, ni em repassava tots els textos que havia escrit quan estava a Milà. I avui, per temes de feina, hi he entrat, per veure si està bé o fa una mica de por. Per veure si parla de mi i pot servir com a carta de presentació.

Hi he entrat i he vist més de 4000 visites. I m’he quedat parada. I contenta a la vegada. I és que aquest blog ha passat de ser un diari de l’Erasmus a un diari personal, on explico de tot i res en concret però em serveix com escapament i m’agrada compartir les meves impressions, les meves sensacions, articles i cançons.

Gràcies a qui li agrada llegir aquesta petita part de mi.