Aquest cap de
setmana ha sigut un no parar. Però en aquest seguit de plans hi ha destacat la
festa del dia universal de la infància. Una festa organitzada amb poca
antelació però que de ben segur es repetirà i es consolidarà perquè defensa uns
drets molt importants.
I parlo d’aquest
tema perquè a la festa vaig conduir la taula rodona que va servir per conversar
amb ponents que coneixen de més a prop aquests drets. I quan em vaig posar
davant del micròfon em vaig tornar a emocionar. Vaig sentir aquelles
pessigolles prèvies a pronunciar la primera paraula. “Bon dia i benvinguts a la
primera festa de la infància”. I aquí, les ganes van omplir el meu cap i el meu
cos i vaig gaudir d’un matí fent ràdio, fent periodisme, fent allò que tant m’agrada.
I ara, que he
parat un moment i m’he assegut davant l’ordinador,
he tingut ganes d’escriure això que sento i que tant m’atrapa. Que m’apassiona
i que veig perdo moltes vegades.
És un moment
difícil. Tenim dificultats per poder treballar del que ens agrada. Però penso
que cap moment és dolent per poder treure tot allò que portem dins. Cal
aprofitar totes les oportunitats. S’ha de confiar i menjar-nos al món a
mossegades.
Molts ànims a tots i bona setmana!
