Sempre quan alguna cosa s’acaba arriba una mena de nostàlgia, de por al canvi.
Ens acostumem ràpidament a les rutines, encara que moltes vegades en parlem malament i ens diem que sempre fem el mateix. És com una mena de queixa permanent.
Quines ganes d’acabar la carrera! Quines ganes d’acabar la feina!, i un llarg etcètera d’expressions que formulem i que després repassem en veure que ara, ni carrera ni feina. Això sí, un estiu per endavant amb ganes i optimisme. I mil plans pel nou curs.
Jo, avui, he acabat de treballar en un sector que no imaginava. Tot i això, en trec una valoració molt positiva. He acabat la rutina dels matins a l’autopista, del bon dia amb el cafè i de les converses en el cotxe. He acabat de prendre decisions, d’escriure, de dissenyar cartells i de cobrir actes. Ara agafo un nou ritme.
Què tal una mica de platja?
Bon estiu i adéu UAB.
