Sempre quan alguna cosa s’acaba arriba una mena de nostàlgia, de por al canvi.

Ens acostumem ràpidament a les rutines, encara que moltes vegades en parlem malament i ens diem que sempre fem el mateix. És com una mena de queixa permanent.

Quines ganes d’acabar la carrera! Quines ganes d’acabar la feina!, i un llarg etcètera d’expressions que formulem i que després repassem en veure que ara, ni carrera ni feina. Això sí, un estiu per endavant amb ganes i optimisme. I mil plans pel nou curs.

Jo, avui, he acabat de treballar en un sector que no imaginava. Tot i això, en trec una valoració molt positiva. He acabat la rutina dels matins a l’autopista, del bon dia amb el cafè i de les converses en el cotxe. He acabat de prendre decisions, d’escriure, de dissenyar cartells i de cobrir actes. Ara agafo un nou ritme.

Què tal una mica de platja?

Bon estiu i adéu UAB.