IMPRESCINDIBLES
Després d’un dia del llit al menjador, i de la taula al sofà he recordat
que ahir, mentre repassava els condicionals i corregíem el use of english, vaig
deixar la ment en blanc un moment i em va venir una mena d’inspiració. Suposo
que després de tants dies sense escriure jo mateixa necessito aquesta dosi de
reflexió, per dir-ho d’alguna manera.
Vaig pensar en les coses imprescindibles. Aquelles que en poc temps es
col·loquen dalt de tot de la llista. Com quan sovint noto les pessigolles al
dit, en aquell on sempre porto l’anell de la meva mare i que amb les presses
deixo de posar-me.
Parlo que hi ha coses imprescindibles perquè ens hi acostumem molt ràpid,
com quan ens posem aquelles arracades que tant ens agraden i el dia que ens les
deixem sembla que ens falti alguna cosa a la cara. Imprescindibles, també, les
estones de confidències, de consells amb les amigues, les visites inesperades.
A vegades doncs, cal pensar un moment en tot el que sigui imprescindible
per nosaltres i com l’anell o les arracades, guardar-ho bé en la millor caixeta
que tinguem, per no perdre-ho mai.
0 comentarios