L’any va començar amb un canvi laboral important, amb una nova oportunitat de ser jo mateixa i de poder projectar la força i la passió en una feina que m’agrada i en la qual em sento valorada.
I després, així quan menys ens ho esperàvem va arribar el que buscàvem. Un lloc on estar, on ser, on viure. UN NOSALTRES. UN A CASA NOSTRA.
Però sembla que les coses bones mai arriben soles i un altre cop l’hospital va ocupar alguns dels meus dies. Però ara, veient en perspectiva aquests mesos, veig que com més positiva sóc, millors coses em passen. I que hi ha coses, que si no es fan avui, es fan demà, i que si no les puc fer jo, les farà algú altre. Perquè no es pot arribar a tot, però tampoc fa falta.
És una etapa de canvis, planificant o improvisant altres vegades. I és una etapa de diumenges de calma i dilluns de moltes ganes. De divendres cansats però d’aperitius els dissabtes.
Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors
Temps de canvis - Beth