La cara em crema i sento el sol en les pestanyes, sota les ulleres que esdevenen indispensables.
Les mans em suen i em rellisca el boli que he comprat amb la llibreta per prendre notes com aquestes, que vénen quan menys m'ho espero però recullo amb entusiasme. I és que el cap no em para de donar voltes pensant en mil idees, plans per fer i algunes aventures.
No puc parar quieta i em vull superar dia a dia. Encara em queda temps per créixer, decidir-me, i mentrestant aprofitar aquests dies de sol de primavera que fan que la cara em cremi i senti el sol en les pestanyes sota les ulleres que esdevenen indispensables.
Font: pixabay