DES D'UN PAS ENRERE

Respirar i escriure. I tancar els ulls per desitjar perdre'm en una illa amb tu. Només si és amb tu.
Descalçar-me. Beure. Posar-me crema i mullar-me els peus.

Dormir. Somiar. I sopar tard, amb la lluna acompanyant-nos en una platja deserta. Només si és amb tu.

Esmorzar. Bufet. Fer surf. Amb tu.
Tornar a respirar. I sentir que aquest somni es fa realitat.

Tic-tac.

Aquest estiu pot ser un dels millors de les nostres vides... o no.

Així començo pensant sempre el mes de juliol. Quan la calor es fa insuportable i tirem de l'aire condicionat. Quan penso en la platja, els sopars a la fresca, les nits de concerts, les escapades, les VACANCES... vacances... vacances...

Però penso també en el curs que s'acaba, un setembre que marcarà un nou inici... els nous contractes, els canvis, les mudances, les benvingudes i els comiats... en certa manera, és un punt i a part dels mesos que hem viscut fins ara. Perquè, quan hi ha una benvinguda, vol dir que enrere has deixat a persones, una feina, la parella o la família. A vegades totes aquestes coses a la vegada.

L'estiu és època de canvis.
Haurem de veure si aquests canvis faran d'aquest estiu el millor de les nostres vides... o no.

Bon estiu!