DES D'UN PAS ENRERE

Per la por a dir de més, diem poc t'estimo als altres. I avui et dic t'estimo, perquè quan et miro sempre rius. I et desfaç d'orgull amb cada paraula que deixo anar amb la taula mig parada.

I faig bromes, d'aquelles heretades del teu gran repertori de batalla. Però et miro i rius, i acompanyes les meves rialles igual que m'has acompanyat en totes les etapes. 

Compatir la vida amb tu és el millor regal que tenim.

Feliços 60!

Hi ha etapes que acaben però mai es tanquen. I rebroten cada cinc mesos i mig, o quatre en el millor dels casos. I els records i les anècdotes surten del forat on estaven amagades. 

I és que les amistats, si són de les bones, duren per sempre. I creixen i maduren. I es transformen. 

I arriba el dia en què et trobes, i primer és un: "hola quant de temps" i després un: "no ha canviat res."

I fas el dinar però allargues la tarda. I marxes de la trobada amb un somriure. I deprés veus un whatsapp, amb el mateix missatge que tu també pensaves. I rius.

I és que penses que hi ha etapes que acaben però mai es tanquen. 

Gràcies per ser-hi, sempre.