Ja estava estirada al llit quan he notat que els horaris d’estiu passen factura.

I ara, passades les dues, estic asseguda a la cadira, repassant els més de trenta correus sense obrir i escoltant una d’aquestes llistes predeterminades de l’Spotify.

I mentre miro les notícies del dia, veig la data a la barra del navegador. Ja ha arribat l’agost. Aquell agost que cantaven els pets, que tant esperaven, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Però la veritat és que a mi, el temps, no em passa a poc a poc. És com si anés una mica accelerat. Ja ha arribat l’agost. Aquest mes on des de fa tres anys canvia la meva rutina. Un mes on he conegut nous amics, nous paisatges, nous idiomes... i aquest any no podia ser diferent.

Després dels mesos a Milà, hi ha alguna cosa dins meu que no para quieta. Ara ja fa un any que començava a planificar el viatge a Itàlia, a concretar dates, estudis, pis... a concretar sis mesos que ara recordo amb una gran nostàlgia. I ara fa dos anys també preparava una motxilla carregada d’energia per viure una experiència de voluntariat internacional inoblidable.

Aquest any viatjo a Irlanda per millorar l’anglès i seguir aprenent de mi mateixa. Per conèixer una nova cultura, una nova família i una nova rutina. Viatjo per desconnectar però també per connectar amb un nou lloc que em pugui enriquir per seguir creixent. Tot això ho he planificat a través del web workaway i la veritat és que en tinc una molt bona opinió. Ara falta arribar i gaudir del país i de l'experiència.

Però abans, seguiré aprofitant els dies que em queden per aquí perquè ja ha arribat l'agost i el sol i la platja també m'agraden molt!