El temps passa volant. 

Ahir em despertava a Milà, a casa del millor amic mexicà que es pot tenir, després d’una nit de festa amb tot un equip d’enginyers catalans. I ara, ja torno a ser casa, pensant en la nit de Sant Joan, asseguda a l’escriptori, a la finestra, com la Carrie Bradshaw a Sexo en Nueva York.

I Nueva York no, però, Milà m’ha robat alguna cosa que no puc definir. La vaig conèixer de cavall entre la tardor i l’hivern i ara l’he vista il·luminada per un sol que no ha donat treva. Una ciutat que inclou amics, olors i sabors. Que inclou tradició i modernitat. Que transmet luxe. Una ciutat amb caràcter.

Ara, hem tornat a viure l’experiència Erasmus en un cap de setmana. Uns dies que ens han ajudat a fer un comiat cada vegada més definitiu, més conscient. I parlo en plural perquè he tingut la millor companyia.

Milà ens ha tornat a conquistar.
Gràcies a tots.