Fa dies que tenim els bitllets comprats, que parlem amb tota la gent que encara viu allà i que planifiquem on anirem, qui ens porta a l’aeroport i quan deixarem les maletes a lloc.  

I entre tot aquest guirigall de plans, m’aturo un moment i penso una mica en el com veuré la ciutat després de cinc mesos. I precisament, l’altre dia ho parlava amb un amic que havia estat a Florència d’Erasmus. 

Tornar a un lloc que et porta tants records és complicat. De fet, complicat no, podria dir, estrany. Dic això perquè el que prèviament et genera pensar en el viatge a la ciutat del teu Erasmus és molt diferent de tot al que podríem estar acostumats. 

Per començar, aquesta vegada no he de buscar “lugares de interés” ni “metro en Milan”. Ni tampoc restaurants ben valorats ni fires ni mercats interessants. Ni tan sols he de buscar com arribar de l’aeroport al centre, ni l’hotel, ni res de tot això. 

Ara del que m’hauré de preocupar és de no deixar-me res per fer. 

MILANO HERE WE GO.