Amb la il·lusió que caracteritza l'inici d'un viatge agafàvem el cotxe amb direcció Pamplona. Era la primera parada d'uns dies que van ser fantàstics.

Així comença un seguit de posts per aquells que vulgueu visitar El País Basc en una setmana!

El camí és llarg, si ho compares amb agafar un avió o fer un viatge amb tren, però no es fa pesat. A l'hora programada arribàvem a Pamplona per fer parada tècnica, una mica de visita i dinar abans de seguir fins a Oiartzun, el primer poble on vàrem dormir dues nits. Anàvem de càmping! Quina aventura...

Pamplona té encant, sobretot si ets dels que et lleves per veure els San Fermines a les 8 del matí. És el tret característic d'una ciutat que ha fet d'aquesta festa el seu principal atractiu turístic.

Una horeta més de viatge i ja estàvem al País Basc preparats per descobrir poblets amb encant com Hondarribia: un passeig agradable, gent local i a pocs metres de França. I a l'interior, un seguit de cases basques que ens van enamorar. Aquí va ser on va començar el meu amor al Txacolí...



Sopats i cansats vam acampar i... SORPRESA! Euskadi ens rebia amb pluja i poques hores de son, alguna gota dins la tenda i les sabates mullades el primer dia... Per sort la cosa va millorar.

L'endemà ens esperava Biarritz, Saint Jean de Luz i els penya-segats sorpresa prop d'Hendaia.
Recomanable! Són ciutats turístiques d'estiueig. El surf hi té una gran presència i hi destaquen palaus i mansions de famílies benestants del centre de França.