Avui tinc la típica síndrome d’estudi. Aquella que consisteix a perdre el temps en tonteries com tallar-te les ungles tres vegades, després pintar-te-les dues més i despintar-les quatre. Anar a l’armari de les galetes, beure cafè per no adormir-te i després pensar-hi a la nit quan no pots aclucar l’ull.

Que consisteix en subratllar primer amb el color groc, després amb verd i posteriorment amb taronja, així, en jerarquia. Que prossegueix, si tens mirall, a revisar les celles, les pestanyes i els granets de la cara. Mirar la finestra i veure que plou. I pensar que no hi ha cap més excusa per plantejar-te estudiar d’una punyetera vegada. I després de tot això arriba la típica d’escriure al blog cada vegada que t’inspires una mica i tens ganes de desconnectar per després tornar a començar.