Com passa el
temps!!!
Avui fa un any
que tancava maletes per anar a viure la meva experiència Erasmus a Milà. Fa un
any que començava l’aventura!
Que ràpid passa
el temps. Que ràpid canvien les coses!!
A vegades posaria
un rellotge de sorra sobre la taula i el giraria per tornar a començar el
compte enrere. Per poder tornar a viure els nervis, les ganes, la curiositat i
la por que tenia quan vaig sortir de casa i vaig recórrer els quilòmetres que
separen Milà de Barcelona.
Tornaria a parar el
temps per aprofitar cada moment més del que vaig fer-ho. Per visitar més
ciutats de les que vaig visitar, i de gaudir de la ciutat i els amics més del
que ho vaig fer.
Però ja ho diu la
cançó de Jarabe de Palo: “tiempo es una palabra que corre despacio y que
pasa deprisa […] pasa y nunca se repite”.
Per això, ara toca seguir endavant i agafar aquesta nova
etapa amb il·lusió!
I per a tots vosaltres, els que fa un any us vau convertir en
la meva segona familia, molts records!!!
¡¡¡Cómo pasa el tiempo!!!
Hoy hace un año que cerraba maletas para ir a vivir mi
experiencia Erasmus en Milán. ¡Hace un año que empezaba la aventura!
¡¡Que rápido pasa el tiempo. Que rápido cambian las cosas!!
A veces, pondría un reloj de arena encima la mesa y lo giraría
para volver a empezar la cuenta atrás. Para poder volver a vivir los nervios,
las ganas, la curiosidad y el miedo que tenía cuando salí de casa y recorrí los
kilómetros que separaban Milán de Barcelona.
Pero ya lo dice la canción de Jarabe de Palo: “tiempo es una
palabra que corre despacio y que pasa deprisa […] pasa y nunca se repite”.
Por eso, ahora toca seguir adelante y coger esta nueva etapa
con ilusión!
Y para todos vosotros, los que
hace un año os convertisteis en mi segunda familia, ¡¡muchos recuerdos!!
¡¡Vamos!!
0 comentarios