Mentre faig i desfaig maletes sona el nou disc de Txarango i, de sobte, escolto la frase que presideix una de les cançons que més m’agraden. Apujo el volum de la música: “Batega el mar amb cada ona que ve i va...” i així, deixo tota la roba sobre el llit i m’assec un moment. És diumenge a la tarda i ja era estrany que no arribés el moment de valoració de la setmana. 

I és que com moltes altres cançons, aquesta em fa pensar en moments determinats. Alguns d’ells, molt pròxims en el temps, com quan fa un parell de dies la cantàvem a ple pulmó en mig del Solsonès. O d’altres que s’identifiquen amb la lletra, amb frases determinades que relaciones amb persones o nits d’estiu, per exemple, on els sentiments sembla que s’intensifiquin i l’enyorança, la felicitat, els somnis i moltes altres sensacions volen més amunt que mai i toquen aquelles estrelles que apareixen a la cançó.