Suposo que això de desconnectar uns dies m'agrada molt per dos motius:

1) Oportunitat perfecte per descobrir nous paisatges, conèixer a nova gent i practicar idiomes.

2) Temps per trobar a faltar el que tens a casa i valorar-ho amb més força. I també perquè et trobin a faltar a tu i et valorin amb més força. (Aquest segon motiu m'agrada molt).

I dic molt perquè el "et trobo a faltar" o el "tinc ganes de veure't " són habituals en les converses amb els amics i familiars. I ara, també, comentaris com: "Això amb tu no passa" o "tu això no ho faries".

I és que tot això fa que el meu somriure augmenti progressivament i que començi a recordar que falten pocs dies per tornar a casa, tornar a ser útil per una amiga, tornar a molestar al meu germà, o posar nerviosa a la meva mare.  Fins i tot, això,  ho trobo a faltar!

I és que ja ho diuen sempre, que tot i està molt bé a un nou lloc, com a casa res.

Home, sweet home.

Fins aviat!