Entre llençols he pensat en tu altra vegada. Igual que ahir abans d'anar a dormir. I d'abans-d'ahir al matí. També dimarts a la tarda i dilluns a mig matí. I és que quan penso amb tu em surt aquell somriure per sota el nas que no voldria esborrar mai, tímid però sincer, que em fa recordar la sort que tinc cada matí, o abans d'anar a dormir, o abans-d'ahir i dimarts a la tarda i també dilluns al matí.

 Gràcies,

- Per tenir la paraula perfecta que fa canviar-me la cara quan estic enfadada.
- Per saber escoltar i seguir escoltant, perquè ja sabem que parlo molt i a vegades massa.
- Per ser-hi i no marxar mai.
- Per fer d'un dia normal un dia una mica més especial.