L'estiu passat, després d'estar quinze dies a l'hospital i veure que tot el que tenia planificat en els propers mesos quedaria només dins el meu cap, em vaig posar a cosir. Sempre havia vist a la meva mare amb la màquina, fent mil coses. Jo, ho vaig provar, i amb la seva ajuda em va passar el temps volant. I poc a poc vaig anar fent d'aquest entreteniment, una afició. I d'aquesta anècdota en van sortir aquests cors que sempre faig. Que regalo o que venc a les botigues dels meus amics i familiars.

Després de l'estiu les coses van canviar cap a millor. Em vaig anar recuperant i amb l'estada a Milà vaig deixar abandonada aquesta petita teràpia de relaxació. També, a la mateixa vegada, és un exercici de creativitat, per treure aquesta mica d'artista que m'agrada pensar que porto a dins. 

Ara, ha arribat el moment de tornar. Amb un nom nou, amb una nova imatge i amb més teles i dissenys. Aniré fent a poc a poc. Quan tingui temps, però sense perdre el fil.