Que sí, que ja ha acabat l’estiu. Ja tinc el nòrdic al llit i la pluja no ens dóna treva.

Tinc fred als peus i l’aire em posa la pell de gallina. Ara, les samarretes de mitja màniga m’acompanyen sota la caçadora que vaig comprar amb la meva mare després de molt insistir-me.

Que sí, que ja han acabat els dies de sol a la platja, els aperitius amb patates i Coca - Cola a la terrassa. Que han acabat els 5 minuts més, els pijames curts, els peus descalços.

Però quan alguna cosa acaba, en comença una de nova. Comença el temps de sentir-me cansada però treure temps per allò que més m’agrada. Per veure a qui realment tinc ganes de veure i trobo a faltar. Arriba el temps dels sacrificis voluntaris. De voler, i fer-ho.

I vosaltres? Com esteu portant aquest final d’estiu?


Vinga, endavant!