Suposo que aquest ritme em passa factura i cada vegada més aprofito els momemts de calma. Com aquest viatge amb autobús, que em porta a tenir més feina però, també, més coneixement.

I és que ara tinc molt clar que fer un esforç es converteix a la llarga en una recompensa. I parlo precisament d'això perquè ahir vaig veure fotos d'una cursa que per curta que sigui, pensava que no podria fer, no en seria capaç o simplement no en tindria ganes. Però finalment va arribar el dia, la vaig fer i la vaig gaudir al màxim.

Va ser com estar passant els apunts tota la tarda i veure que només et queda aquella pàgina que marca el final, i encara que la lletra es degradi i no quedi tan perfecta, acabes i et sents realitzat i satisfet.

Aquesta sensació es repeteix sovint en el dia a dia, per això espero seguir tenint la força per acabar els últims quilòmetres i arribar a la meta.