Durant el partit, que per molts serà l’esdeveniment de la setmana i no recordaran les vacances ni el bon temps, he recuperat aquest article de la Tatiana Sisquella, que tant m’agradava. Pel títol immediatament, però pel contingut després. Quan cada línia té un significat que arriba molt més enllà:

"En aquesta vida és important tenir un bon equip amb qui jugar la lliga del dia a dia. Aquests equips no surten als diaris ni juguen la Champions, però són els únics que ens poden apropar a la veritable victòria"

Alguns pensaran que m’agrada la frase perquè el meu equip de futbol mai juga la Champions, i de fet teniu una mica de raó, però vaig una mica més lluny.

Tenir un bon equip és essencial. Format pels millors jugadors. El porter, tu mateix. Decidint cada partit. L’indiscutible. Posem, davant de tot, un bon golejador, que estimuli el dia a dia. Uns migcampistes, per sortir i passar-ho bé. Uns amics, companys de feina, veïns i coneguts. I al final uns defensors. Els centrals, de casa, sempre. I als laterals els salvadors. Per aquelles jugades d’estratègia. O pels davanters amb molta pressa. Que paren  l’atac amb els seus consells que mai acaben. O amb la companyia quan el gol ha estat inevitable. Els més propers, indispensables.

"Els colors d'aquest equip s'han de portar al cor o no s'han de portar, i la seva pinya ha de ser tan densa que no se n'escapi mai cap pinyó. Aquest equip mai no s'ha de deixar menystenir per ningú per molt gran, fort i agressiu que sigui. No ha de tenir por, sinó respecte. El seu joc ha d'intentar ser net, divertit, ràpid i elegant. Sense estridències, amb gràcia, intens, però també proper i imperfecte".