L’altre dia em deia una amiga que feia dies que ja no escrivia com abans. Que els textos eren curts i que es notava que no tenia massa temps.

I, ara que hi penso, té raó.

Fa molts dies que no estic davant de la pantalla, que no paro un moment i faig una valoració de tot el que ha passat en aquests últims dies, del que he vist o del que he sentit.

I potser avui és hora de reflexionar una mica. De veure que hi ha coses que arriben sense esperar-ho i fan que tot es transformi. Que les motivacions encara augmentin més, que l’autoestima es dispari en molts moments i que les ganes de seguir endavant es facin permanents.

Però, potser també, és hora de condemnar les mentides i la traïció. D’animar, de créixer i sentir que tot torna a començar. De fer obrir els ulls de cop per no tancar-los mai. D’adaptar-se i de seguir. De no fallar i donar suport per ser positiu.

És moment d’estar tranquil.

Ànims a tots i bona setmana!!