EL MÓN EN UN CAFÈ
Sembla que avui els núvols ens han deixat veure el sol i la pluja ha marxat per una estona. A punt de marxar de casa faig el cafè, d’aquests normals de cafetera. I dic normals de cafetera.
Ja ho sé que els cafès es fan amb cafetera, però això de normals sí que té un significat especial.
Ara quan vaig a un bar el cafè és una elecció difícil, quasi igual que quan em disposo a demanar les postres.
Durant el viatge a Verona del passat cap de setmana, un cambrer molt simpàtic va fer-me descobrir la quantitat de cafès que es poden demanar a Itàlia. No ho sé, jo a Barcelona sortint del tallat, el cafè amb llet o un espresso... poc hi entenc.
Aquí van per categories:
- Pels més tradicionals, per baixar el dinar o començar amb força el dia, el tradicional espresso que tots coneixem.
- Pels que no agrada el cafè sol un macchiato, el que vindria a ser un tallat de tota la vida.
- Però si en tens poc amb un tallat pots demanar un macchiatone, amb més cafè i més llet.
- Si fas un bon esmorzar o agafes una estona després de dinar demana un cappuccino.
- Si t’agrada més la llet que el cafè i l’escuma sobretot: el latte macciato.
- Per aquells que volen una mica d’alegria: caffè corretto, amb una mica d’alchol.
- Si ets de cafè aigualit un americano.
- Amb la calor: caffè shakerato, ben remenat i amb gel.
- I arribant al final, per aquells que la xocolata forma part del dia a dia un bon nutellino, cafè, llet i Nutella .
- I per finalitzar aquest rànquing improvisat: el café orzo, descafeïnat amb cereals.
Ara quan vaig a un bar el cafè és una elecció difícil, quasi igual que quan em disposo a demanar les postres.
0 comentarios