Emporta’t les coses per anar a córrer vaig pensar. I així ho vaig fer: tot l’equip preparat. Però una vegada aquí...

I és que el meu llit desprèn una mena d’atracció que no deixa aixecar-me al matí. I a la tarda, després de dinar, amb la panxa plena... les coses es veuen diferent.

Però avui, sembla que hi he trobat l’antídot. Els crits de “va Neus activa’t” provinents del llit annex han actuat eficaçment, i de cop, estava a Sempione, un dels parcs més bonics que he vist mai. I també curiosos.

Les fulles descansen a terra tranquil•les. La gent passeja i fa esport. I entre aquesta calma aparent algunes sorpreses.

 

 

Parco Sempione, Milà