He estat pensant una mica. Vull explicar a través d’aquest bloc el que vaig fent i el que em sorprèn d’aquesta nova ciutat, però avui no crec que pugui obviar parlar de gelats!

Sí, ja ho sé... no és el més important. Seria més interessant parlar dels viatges que he anat fent durant aquests dies, dels costums dels italians o dels monuments més importants de la ciutat, que de fet n’hi ha molts i de preciosos. O potser parlar de la gent que he conegut, de l’inici de les classes i de la meva trajectòria en l’aprenentatge de l’italià, però ho sento. Passejar per Navigli sense aturar-se a una gelateria pot arribar a considerar-se un pecat. I tant se val si fa fred o fa calor, si és de nit o de dia. Un gelat, aquí, s’ha convertit en un complement més de la moda milanesa. I no exagero. A cada cantonada hi ha una gelateria o un bar on hi ha una nevera amb mil sabors. Ah! i ja no parlo de les botigues on hi ha gelats d’aquells fets que es poden acabar de rematar amb xocolata desfeta. Tampoc parlo, doncs, de la Magnum Store. Això és una altra història.
 

I sí, ho heu endevinat, avui he menjat un gelat.